Federació d'Educació de CCOO PV

Federació d'Educació de CCOO PV | 3 de juliol 2024.

El Ministeri d'Universitats proposa un RD de Creació d'Universitats que no limita la proliferació d'universitats privades.

A més fomenta la docència “bimodal” i a distància (virtual), mentre manté la tasa de reposició, el decret Wert i els retalls de finançament de les universitats públiques.

16/12/2020.

Universitat

El projecte de RD de “creació, reconeixement, autorització i acreditació de universitats i centres universitaris” és una nova ocasió malbaratada pel Ministeri de Universitats per a millorar l’actual RD 420/2015, en el qual el govern del PP ja establí requisits massa laxos per a reconèixer com a universitats a nombrosos centres acadèmics privats.

Per a CCOO la proposta manca d’una adequada definició del que és una universitat i del que ha d’oferir a la societat i tampoc distingeix entre “universitats” i “centres universitaris”, mantenint un model continuista que, de fet, promociona la docència virtual i “bimodal” i els aspectes quantificables, tant en docència (títols expedits) com en investigació (avaluacions positives). Per exemple, si les ràtios professors/estudiants en les universitats presencials ja resulten clarament insuficients, en el cas de les universitats “bimodals” i a distància son senzillament ridícules.

El model “bimodal” no pot implementar-se sense el suficient finançament, el que és incompatible amb la reducció dels pressupostos de les universitats públiques en els últims anys. No es pot aprofitar l’esforç del personal per a cobrir la docència de forma bimodal en una situació tan excepcional com la de la pandèmia per a implementar eixe model en el futur amb l’objectiu de reduir costos.

D’altra banda, el principal risc de l’ensenyament a distància (virtual) és que deixa fora a ensenyaments eminentment pràctics, així com no afavoreix la incorporació dels estudiants a tasques d’investigació o de camp, la qual cosa desfigura per complet l’essència del que ha de fer una universitat.

En definitiva, el projecte de RD pretén endurir lleugerament els criteris de la normativa actual (cosa no molt difícil, donades les escasses exigències de l’anterior RD 420/2015) però no resol el problema de la proliferació descontrolada d ‘universitats privades que han sorgit sense l’adequat control de qualitat (recordem alguns escàndols recents), a la vegada que afebleix els fonaments en els quals es construeix la mateixa essència universitària en la conjunció de docència i investigació.

Mentrestant, les Universitats Públiques llangueixen sense un finançament adequat, amb part de la plantilla clarament envellida i altra part en situació precària, amb uns encàrrecs de treball docent i investigador excessivament burocratitzats i amb les plantilles de PAS i PDI sobrecarregades de treball. Davant d’aquests problemes, el Ministeri d’Universitats no ofereix solucions.

CCOO considera que aquest projecte de RD no pot eludir la definició d’aspectes com:

L’estructura de la plantilla docent i investigadora, la seua grandària i la seua relació de llocs de treball. Aquesta ha de comptar amb personal qualificat, suficient, estable i amb dedicació preferentment a temps complet. L’oferta acadèmica de títols de grau, màster i doctorat. L’establiment de planes i línies d’investigació. Les infraestructures científico-tècniques necessàries per a la docència i la investigació. Las condiciones - necessàriament molt limitades - de creació de centres adscrits i d’expedició de títols per universitats estrangeres.

Per a CCOO, la Universitat

Ofereix el servei públic d’educació superior i és l’espai del coneixement, la ciència, la investigació i la cultura. Com a tal, engloba al seu voltant tots els camps del saber i branques de coneixement i integra totes aquestes àrees i afavoreix la multidisciplinarietat, el que garanteix la seua universalitat. És el lloc on es crea el coneixement. Açò significa que la docència i la investigació es complementen. No és només un espai de transmissió de coneixements, sinó de la seua creació i formulació. És també un espai de cultura, llibertat i democràcia, forma en valors ètics, té responsabilitat social i promou el respecte, el pensament crític, així com el progrés de la societat. Rep de la societat l’encàrrec de la formació d’una ciutadania lliure, crítica i capacitada per a construir el futur de la societat, la qual cosa és la base de l’estat del benestar, de l’avanç científic i tecnològic i de la millora de les condicions de vida a tots els nivells.

En el nostre país, diferents normes de successius governs han dibuixat una Universitat liberal orientada preferentment a les necessitats individuals i del mercat de treball i dedicada de manera residual a la formació superior i a la investigació. Açò ha afavorit la conversió de moltes universitats en autèntiques màquines expenedores de títols, molts dels quals es fan a través d’ensenyament a distància aprofitant les tecnologies online, però sense comptar amb infraestructures acadèmiques (biblioteques) o investigadores (laboratoris i centres especialitzats).

Per això CCOO, cansada de l’arrogància del Ministeri d’Universitats, li exigeix l’obertura d’un procés de diàleg amb els representants dels treballadors en la Mesa de Negociació per a definir els serveis que presten les Universitats i les condicions de treball del personal docent i investigador.

COOO emplaça al Govern a prestar la deguda atenció als continus intents de l’equip del Ministeri d’Universitats per a liberalitzar i desregular el servei públic d’educació superior, tal i com trasllueixen les propostes que al llarg de l’any 2020 ha realitzat sobre titulacions, estatut del personal docent i investigador, reforma de la LOU i, ara, sobre ensenyament online, bimodalidad i universitats privades.

FE CCOO Secretaria d’Universitat i Investigació