Davant la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, MANIFESTEM el nostre compromís per la consecució de la igualtat real entre dones i homes i l’eliminació de totes les formes de discriminació i violència cap a les dones, especialment en l’àmbit laboral i educatiu, que afecta igualment a les seves filles i fills.

Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO, lluitem incansablement pels drets de les dones, perquè tots els dies són 8 de març. Una lluita que aquest any es desenvolupa sota el lema “Vives, lliures i unides en acció i reivindicació”, i amb les etiquetes #VivesLliuresUnides, #Acció8M, #VivasLibresUnidas i #Acción8M.

Aquest Dia internacional de les Dones cobra una especial rellevància per dos motius. D’una banda, per l’emergència social derivada de la pandèmia, el que fa necessari abordar-lo des de l’acció i la reivindicació de les situacions que han viscut gran part de les dones, atenent a la cura d’altres persones en primera línia i desenvolupant el seu treball en moltes ocasions de forma injusta i al límit. D’altra banda, perquè ens trobem davant la recentment aprovada LOMLOE, en la què la perspectiva de gènere i la coeducació són eixos transversals, i en la qual s’aposta per la necessitat urgent d’avançar en polítiques educatives que promoguin una acció conjunta que garanteixi el dret a una educació en igualtat per a construir un futur igualitari i democràtic.

Malgrat la integritat de les professionals de l’ensenyament en temps de pandèmia i del seu compromís amb l’educació i els serveis socioeducatius, el Govern no ha complit els acords per a la millora de l’ocupació pública i les condicions de treball subscrits en 2017 i 2018.

Igualment, hem patit un continu procés d’ERTO en el marc de l’educació privada i serveis socioeducatius que, encara que han servit per al manteniment dels llocs de treball, han estat un dur cop precisament per a les dones que pateixen major precarietat.

El percentatge de temporalitat en els sectors públics se situava entre el 22% i el 24% abans de la pandèmia, proporció que en l’actualitat s’ha vist superada.

El número de persones en ERTO de força major en el sistema educatiu, entre el 5 de maig i el 16 de juny de 2020, fou de al voltant d’un 20%. Mentre que el 25,18% d’homes que estaven en ERTO han sortit d’ell, només ho han fet el 19,12% de dones.

Atenent al número de contractacions que s’han realitzat en el que va de curs, el 64% d’aquests corresponen a dones. Estem davant d’un sector clarament feminitzat, però són les dones les què tenen contractes amb una duració més curta, amb una mitjana de 145 dies davant als 171 dels homes.

En la crisi sanitària de la Covid-19 han estat també elles les més afectades. El 73% de les persones en ERTO són dones, mentre que només el 27% són homes.

A més, les administracions, sobre tot aquelles governades per la dreta, no han perdut el temps per acomiadar els reforços que es contractaren, a pesar de que moltes d’elles garantiren públicament la seva continuïtat per a que no es vulneri el dret a l’educació i per a protegir especialment a l’alumnat amb majors dificultats.

Des de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, hem hagut de recórrer un dur camí per a la negociació i l’acord de plans d’igualtat que obrissin la via cap a l’equiparació laboral i salarial de les dones. La senda ha estat dura i molt complicada. Posteriorment, amb el Decret Llei 6/ 2019 de mesures urgents per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, es féu un nou impuls per aconseguir reivindicacions històriques com l’equiparació dels permisos per a ambdós progenitors, la creació d’un registre de retribucions desagregat i la realització d’auditories que ens permetessin anar reduint la bretxa salarial, entre altres.

Per fi, fruit del diàleg social i la constància sindical, han vist la llum dos reals decrets que venen a posar ordre en l’empresa sobre la legitimitat de la negociació col·lectiva, tan necessària i fonamental per a guanyar els drets per a les dones.

Si alguna cosa s’ha posat de manifest durant aquesta etapa extraordinària de pandèmia és la crisi tan fonda de cures, que situa en clar desavantatge a les dones i que necessita un adequat finançament públic per a pal·liar les deficiències en matèria de conciliació i coresponsabilitat, i una protecció social àgil i no burocratitzada que arribi directament a les famílies.

Encara ens queda per materialitzar aquestes mesures en l’Administració pública, concretament en la negociació real dels plans d’igualtat. Molt poques comunitats autònomes tenen negociat i acordat el diagnòstic i el pla d’igualtat corresponent que impacti directament sobre les plantilles, tant de centres educatius com d’universitats públiques. El desenvolupament de la legislació en aquesta matèria ha d’assumir-se com una prioritat sindical, que suposa liderar la iniciativa sobre la igualtat i les possibilitats reals de les treballadores i els treballadors dels centres educatius.

Per últim, no podem baixar la guàrdia davant la nova llei educativa, LOMLOE. Una llei que no posa fi a la injustícia històrica d’invisibilitzar la contribució de les dones en tots els àmbits de la vida tant social com cultural i científica, però que sí suposa un pas important cap a l’eliminació d’un sistema androcèntric i patriarcal.

Pararem especial atenció al desenvolupament normatiu i legislatiu que s’inicia ara, i que ha de situar en el centre de les polítiques educatives la coeducació, la igualtat, la diversitat i l’eradicació de les violències cap a les dones i les persones que no compleixin amb els rols assignats socialment, rígids i establerts amb l’única fi de controlar i retallar la llibertat de les dones, el seu desenvolupament emancipador, autònom i independent.

La Federació d’Ensenyament de CCOO exigeix:

- Augmentar el finançament públic en educació que ens situï al mateix nivell que la resta dels països del nostre entorn i reverteixi en polítiques públiques destinades a la igualtat d’oportunitats de dones i homes.

- Impulsar la negociació col·lectiva de mesures i plans d’igualtat en l’àmbit de l’educació privada i serveis socioeducatius, i la constitució, amb caràcter d’urgència, de les meses per als centres educatius i les universitats públiques.

- Avançar en els drets de conciliació i coresponsabilitat que avui són insuficients en l’àmbit educatiu, garantir marcs de flexibilitat horària, la racionalització dels horaris i l’organització del treball que promogui les mateixes possibilitats per a dones i homes.

- Negociació de protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe, en tots els contextos educatius.

- Modificació del currículum educatiu, reduint la seva extensió i actualitzant els seus objectius i continguts, amb la mirada posada en l’interès i la motivació de l’alumnat, i l‘acompliment dels principis i fins del sistema educatiu, en especial els de la igualtat entre els sexes, mitjançant la visibilització de les dones i les seves aportacions històriques a la cultura i a la societat, el respecte a les persones, les cures i la relació amb el medi ambient.

- Desenvolupament d’una Educació per a la sexualitat que contempli el desig com un dret legítim en llibertat i amb un desenvolupament ple.

- Inclusió d’una educació per a la igualtat, coeducadora, que contempli la gestió d’emocions, la llibertat de la vivència plena i el respecte a les persones, unes relacions d’acord amb el bon tracte i el benestar tant individual com cooperatiu entre iguals i amb les altres persones.

- Formació obligatòria per a la prevenció de violències, assetjament sexual o per raó de sexe, coeducació, les diversitats i qualsevol contingut que desenvolupi actituds de bon tracte i comunicació positiva per a la plantilla de treballadores i treballadors de l’educació.

- Promoure que en la formació inicial i permanent del professorat sigui palesa la perspectiva de gènere, amb continguts sobre la igualtat entre els sexes, contra la discriminació femenina i a favor de l’autonomia i la llibertat de les dones.

- Equips d’igualtat en tots els centres amb recursos tant horaris com materials i personals.

- Una orientació educativa i professional que ajudi a l’alumnat en les seves eleccions d’estudis i/o professionals, desterrant les possibles opcions estereotipades en funció del sexe.

- Desenvolupament dels ensenyaments STEAM (sigles que identifiquen les disciplines Science, Technology, Engineering, Art i Mathematics, és a dir, ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques).

- Facilitar la investigació i l’experimentació, així com el reconeixement de les aportacions de les dones vinculades a l’educació en la millora contínua dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

- Eliminació de les violències, les actituds de rebuig, assetjament o discriminació en l’espai educatiu i en qualsevol de les seves manifestacions o motivacions.

- Eliminació dels llibres de text que no s’adeqüen als preceptes d’igualtat, coeducació i respecte a les llibertats i als drets humans.