Federació d'Educació de CCOO PV

Federació d'Educació de CCOO PV | 26 d?abril 2024.

La FE CCOO PV sol·licita de les autoritats polítiques la seua intervenció diplomàtica per a demanar la SALVACIÓ de l'espai i el manteniment dels llocs de treball paralitzant l'acomiadament col·lectiu

Article on s'explica què hi ha darrere de la decisió de tancar l'Institut Francés de València

19/05/2021.

Salvem l'IFV

El festiu 1 de maig, les persones treballadores de l'Institut Francés a València (IFV) van començar el dia amb la trista amenaça del tancament i la pèrdua dels seus llocs de treball.

Entre 2006 i 2020, el Ministère de l'Europe et des Affaires Étrangères(MEAE) ha reduït la seua xarxa de centres culturals francesos a l'estranger de 132 a 98. Seran 97 al juliol de 2021 si deixem que l'Institut Francés de València s'unisca a la penosa llista de sacrificats en l'altar de l'insaciable apetit dels feroços diplomàtics francesos.

En 2009, l'ex ministre d'Afers exteriors, Bernard Kouchner, va intentar aplicar l'ambiciós projecte de renovació a l'abundant però dispersa xarxa cultural francesa, que es basava a desvincular els serveis culturals de les ambaixades, sense deixar que col·laboraren estretament amb l'administració diplomàtica, per a permetre, mitjançant una independència estatutària, la unitat d'acció i la rapidesa d'adaptació, segons el model del British Council o de l'Institut Goethe. La resistència quasi unànime dels ambaixadors a aquest pla, no sols va obligar el ministre a retrocedir, sinó que el va portar a desvirtuar la seua intenció inicial i finalment va consistir a reforçar la supervisió de l'administració ministerial. La muntanya va donar a llum a un ratolí.

Com s'entén la paradoxa que el cos diplomàtic francés estiga tan apegat al seu entramat cultural i al mateix temps s'afanye a desmantellar-lo? Vincent Delahaye i Rémi Feraud, que van treballar en nom de la Comissió de Finances, ofereixen la resposta a aquesta espinosa qüestió en un informe que van presentar en 2019: entre 2008 i 2018, la massa salarial del MEAE va augmentar un 20%, mentre que el personal va disminuir un 9,4%. Els diplomàtics francesos són els més ben pagats del món, les seues dietes de residència a l'estranger, exemptes d'impostos, constitueixen un important complement salarial, representant més del 40% de la massa salarial del ministeri. Com a exemple, un agent del MEAE que dirigeix un institut francés a l'estranger rep un salari un 30% superior al d'un agent del Ministère de l’Éducation Nationale, per a realitzar les mateixes funcions. Fàcil entendre per què aquests agents estan tan interessats a treballar a l'estranger!

Per a finançar la part creixent d'aquestes primes i assignacions, el càlcul de les quals és il·legible, el MEAE tanca els seus centres i posa a la venda els edificis que els albergaven: per exemple, en el marc de "una gestió dinàmica del seu estoc immobiliari", França va vendre en 2014 a Catar l'emblemàtic palau Clam-Gallas de Viena, antiga seu de l'Institut Francés, que es va convertir en l'ambaixada de Qatar a Àustria. Una operació que va reportar 30 milions d'euros a França, que els necessitava molt, en el context dels “pressupostos restringits” invocat per l'ambaixada francesa a Àustria en aquell moment.

No obstant això, no tots els pressupostos són restringits: el cost de la rehabilitació del castell de Villers-Cotterêts, futura ciutat internacional de la llengua francesa aconsegueix 100 milions d'euros per a l'Estat amb càrrec al pressupost de 2021, sense cap finançament privat.

En el seu discurs del 20 de març de 2018 sobre la llengua francesa, el president Emmanuel Macron va expressar la seua voluntat que, fins a 2022, es duplicara en el món el nombre d'estudiants que aprenguen francés i es reforçara, entre altres mesures, l'Institut Francés en el seu paper d'operador de la difusió del francés en el món. Com amb aquestes polítiques de tancaments?

En contraposició, la Xina, amb els seus instituts Confucio, i Rússia, amb els seus centres Pushkin, estan ampliant la seua xarxa estratègicament en el món.

És en aquest context financer i polític com es decideix el tancament de l'Institut francés de València, fundat en 1888 en la tercera ciutat d'Espanya, després d'un any de pandèmia. La subvenció del MEAE, propietari del local situat en el cor del Carmen representa el 10% del seu pressupost anual, és a dir, a penes seixanta mil euros. Puntualitzem que l'edifici va ser restaurat amb les ajudes del pla de Rehabilitació Integral de València (RIVA), atorgada per l'ajuntament de la ciutat.

El treball de camp realitzat pels agents locals de l'Institut francés de València, modestament remunerats, respon a la voluntat del president Emmanuel Macron, desenvolupant projectes de cooperació cultural i educativa amb les autoritats polítiques locals, els actors culturals i docents i els ciutadans amants del multiculturalisme. El seu personal demana que continuar aquesta labor noble i necessària, tant per a França com per a la Comunitat Valenciana.

Amb els comptes presentats no s'ha aconseguit acreditar la necessitat de tancament per motius econòmics.

Això, a més de suposar la desaparició de l'Escola de Francés més important de la ciutat, també suposa la destrucció d'un pol d'atracció i punt de trobada clau per als veïns gals de l'entorn (un 7,7% dels residents en el Carmen són francesos) i per als valencians, que han fet de l'Institut Francés, a València des de 1888, un important referent com a difusor de la cultura francesa.

El Govern francés vol tancar el centre a la fi de juny i es pretén quedar únicament amb dos o tres empleats en una insignificant oficina de lloguer. Això suposarà una pèrdua important per a aquesta ciutat i un estalvi insignificant comparat amb els grans beneficis proporcionats per les multinacionals franceses instal·lades en el País Valencià com són CARREFOUR, TOTAL, L’ORÉAL, DECATHLON, FNAC, LACOSTE, AXA, entre molts altres.

Secció Sindical CCOO PV INSTITUT FRANCÉS VALENCIÀ